Back To Top

 LA VIL-LA I EL CASAL DE BALENYÀ ETIMOLOGÍA I PRIMERES MENCIONS HISTÓRÍQUES

 Balenyà és un nom més que mil•lenari, i per tant carregat d'història, que va adoptar i transmetre, en el moment que es consolidaven la recuperació i el poblament de la Plana de Vic, per allà els segles IX i X, l'antiga parròquia de Sant Fruitós, erigida a la capçalera del riu Congost, no sabem quan. Aquest nom el va rebre d'una gran propietat o vila rural que s'estenia per la vall de la riera de la Nou, anomenada en els seus inicis torrent de Güells, i. successivament, riera de Vilageriu o del Barbat, de la Nou i de l’Illa, fins adoptar més endavant el nom de riu Congost i arribar a la Mediterrània amb el nom més conegut de riu Besòs, després d'aplegar bona part de les aigües del Vallès Oriental.
 Constatem l'existència del nom Balenyà des de l'any 955, sota la forma in villa que vocant Balagnano i més endavant sota les formes Balaniano (983), Balagnans (1042), o Balenyanum (1083), bé que s'imposarà a l'època medieval la forma Baleniano d’on ha derivat la forma catalana Balenyà. No ens atrevim pas a donar cap etimologia amb un mínim de garantia del nom, perquè cap autor dels que se n'han ocupat pot assegurar res. Com a mostra d'aquestes vacil•lacions direm només que el Diccionari (Català-Valencià-Balear), en el seu vol. 2, pàg. 226. (edició de 1980), diu que ve «probablement d'un patronímic llatí Valenianu, derivat del nom propi Valenius o bé de Balanianum, derivat del nom personal cèltic Balanius, mentre que el llibre Els noms de llocs de Catalunya, l'autor del qual es diu, precisament, Pere Balañà i Abadia (Edit. Generalitat de Catalunya 1989, pàg. 162) fa derivar el nom del llatí vall i de l'àrab clàssic al-ajnan o aljanàn, que vol dir dels jardins o sigui que Balenyà voldria dir «vall dels jardins», bé que l'autor es mostra dubitatiu en la seva proposta i en la nota 2 insisteix que podria tractar-se d'un antropònim àrab, si bé també diu que altres el creuen d'origen llatí.
 Dèiem, doncs, que de moment se li atribueixen orígens cèltics, llatins i àrabs, la qual cosa vol dir que ningú no sap amb certesa el seu significat.
 El Casal de Balenyà
 Balenyà era inicialment el nom d'una gran propietat rural creada arran de la repoblació del país o calcada potser de l'antiga organització romana, una vil•la com les Vall-Llosera, Vinyoles. Seva. l'Ollic, que va tenir la sort de donar el nom a la parròquia, creada a un extrem de la seva propietat, i per això ha perdurat i fins ha pres nova vitalitat i polèmica en els nostres dies, quan s'ha volgut desplaçar el nom del seu lloc d'origen a un indret creat fora del seu terme.
 S'esmenta, com hem dit, per primera vegada l'any 955, quan va fer testament, el 12 d'octubre, el sacerdot Sunyer, de qui foren marmessors el seu parent, el sacerdot Oriol, el seu nebot Gotmar i un tal Nevolan. Sunyer era un home forca ric que tenia una casa a Vic, cases a Artés i terres a Balenyà, a Sallent, a Collsuspina, a la Madriguera de Taradell i en altres indrets.
 D'aquest testament es conserva l'original a I.'Arxiu Capitular de Vic, cal. 6, doc. 659 i ha estat publicat fa més de 10 anys (Junyent. 1980, doc. 289, pàgines. 240-241).
 Sunyer hi diu que deixa a Sant Pere de Vic la vinya que té al lloc anomenat les Valls in villa que vocant Balagnano i més endavant diu també que deixa a l'església de Sant Fruitós (ad domum Sancti Fructuosi) la terra que té a l’endret anomenat Arca, al lloc que en diuen Espina, de manera que ho tinguin durant tots els dies de la seva vida el seu nebot Gotmar i el germà d'aquest, Sunyer, que era clergue, amb la condició que donin els seus rèdits a Sant Fruitós.
 Sunyer era un sacerdot, potser canonge de la Seu de Vic i tenia, com hem vist, una vinya a les Valls i terres prop del lloc anomenat Arca de l'Espina o Coll d'Espina, avui dia Collsuspina.
 El mot arca equival a dolmen o sepultura antiga, i consta que hi havia i hi ha restes, encara, de velles sepultures al redós del mas Espina i del Poblet de Collsuspina. També seria temptador suposar que el Gotmar que és marmessor i hereu del seu oncle Sunyer, pogués ésser el que va donar el nom al mas Gotmar, situat a tocar el terme històric de Balenyà, dintre el municipi de Moià. però de la parròquia de Collsuspina, prop del qual es troben les restes de l'església pre-romànica de Santa Eugènia del Gomar. Aquest lloc és anomenat monte de Gotmaro en un document del 1079 (A.C.V. Dot. Antiquarum, fol. 120) i surt novament citat en la delimitació que dóna l'acta de Consagració o dotalia de Sant Fruitós de Balenyà del 1083. amb el nom de podio Guotmari, com a inici del terme septentrional o de la part nord del terme parroquial antic de Balenyà.
 El document del 955 esmenta per primera vegada la vila rural de Balenyà. però això no vol dir que no existís de molt temps abans igual com l'església de Sant Fruitós: aquesta, en concret, consta el 12 de març del 948 quan, en fer testament l'arxilevita o ardiaca Guadamir, propietari de grans béns a Vilageriu, L'Aguilar. Munter. Sant Cugat de Gavadons. o sigui, de terres al veïnat de Balenyà, deixa un bou a Sant Fruitós. (Arx. Cap. Vic., Cal. 9, Episcopal. I, 50, Junyent 1980, doc. 246. pàgines. 208-209).
 
 I 'església de Sant Fruitós torna a ésser esmentada el 959 quan rep una altra donació de la dona Tructel•la. també a Collsuspina, però a la part de Tona, i la vil•la de Balenyà ho és de nou el 25 de marc del 983 quan un home anomenat Bellit. que té terres a Barcelona. Badalona, Santiga. Granollers, Sentmenat, Granera i el Pla de Bages, diu també que deixa al monestir de Sant Cugat tot el que té al comtat d'Osona, in vil•la Balaniano vel in eius termino. No especifica, però, en què consisteixen aquests bens (Cartulari Sant Cugat I. doc. I SI. pàg. 126). ("al fer notar que aquí cl mot Balenyà serveix ja per designar un territori o terme concret.
 
 De la vil•la de Balenyà al casal de Balenyà
 Una vil•la medieval, com ja hem indicat, era una gran propietat territorial amb una casa més important que li donava nom i amb altres cases menors que depenien d'aquella i conreaven les seves terres; així eren almenys les vil•les o vilars que es repartien al nostre país. En principi era una organització calcada de l'època romana i és molt probable que moltes vil•les, sobretot les dels sectors més romanitzats del país, tinguessin el seu origen en època romana, tal com confirmen les troballes i excavacions fetes en antigues vil•les del Maresme i del Vallès; sembla, però, que a l'època medieval es va copiar només la nomenclatura de les antigues propietats romanes i que les vil•les medievals eren molt diferents en extensió i fins en organització. La documentació més antiga de casa nostra parla de vil•les, vilars i vilarets, aplicant aquests noms a realitats molt diverses.
 La famosa acta de consagració de Sant Martí de Congost o d’ Aiguafreda de Dalt. del 5 d'agost del 898, dóna una llista de les vil•les o vilars que integraven la parròquia d’ Aiguafreda i dels tretze vilars que formaven la parròquia inicial de Santa Coloma o de l'actual vila de Centelles, de la qual depenien les terres on més tard es varen crear les parròquies de Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Valladaneu i Sant Quirze Safaja. S'esmenta també com a subjecta a l'església de Santa Coloma la vil•la o Vilar de Valle Orsaria o Vallossera, que més tard formaria la parròquia sufragània de Sant Mamet i es vincularia a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. No s'esmenta, en canvi, ni la vila ni cap casa o Vilar de la parròquia actual de Sant Frucitós, com són les viles de Rovanyà, Vila de Cols, de Balenyà o de Fontderola, que sortiran en la primitiva documentació local dels segles X i XI, la qual cosa es podria interpretar, o bé com que no existien o, més probablement, com que aleshores ja funcionava amb independència la parròquia de Sant Fruitós, la qual ja estava plenament organitzada el 948, mentre que la resta de parròquies que es crearen dintre del terme del castell de Centelles apareixeran totes entrat el segle XI.
 En un pla d'hipòtesi o d'explicació raonada, creiem que a finals del segle IX o a inicis del segle X es devia organitzar de nou la parròquia de Sant Fruitós, un cop recuperada la Plana de Vic i allunyada la por de noves invasions àrabs. Si parlem d'organitzar de nou és perquè és molt probable que hagués existit amb anterioritat, com ho indica el seu —o seus— titular/s. Sant Fruitós i els seus diaques Auguri i Eulogi, que foren uns màrtirs de Tarragona del segle 111, molt venerats a casa nostra des d'abans de la invasió àrab.

Llegir més

 

 

 

 

-