- Back To Top

COMUNICACIONS i POLACIÓ

 

POBLACIÓ
 Recordem que el centre del municipi, tant des del punt de vista humà, com administratiu, econòmic o social, és a la moderna població dels Hostalets. Aquesta està situada d’una manera totalment descentrada. a l'extrem SE del municipi i a causa d'això, per una ordre del President de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Lluís Companys, de 21 de març, de 1.936, es va autoritzar el Conseller de Governació a annexar a la població dels Hostalets tot el tros situat entre l'antic camí ral i torrent o barranc de Vall llosera. Aquest tros es va segregar del terme de Seva i anava de l'extrem Nord del Carrer de la Cogullada fins a sota el pla de les Forques, i això va fer passar als Hostalets els 82 habitants que residien a les 15 cases del Carrer de la Cogullada, i uns 40 que vivien a la part dreta del Carrer del Sol; la part esquerra o de ponent ja era de Balenyà o del seu municipi, ja que era el Camí ral de Cerdanya o de Torre llebreta el que feia de termenal per llevant a tot el terme, des del capdamunt del Pla de les Forques o indret de l'actual Camp d'Esports fins a sota la Casa nova del Feu, al punt on el terme coincidia amb els de Malla i Seva.
 Els Hostalets, va néixer a partir del segle XVI, com un petit nucli de camí ral, però no es va expansionar fins avançat el segle XVII.
 La població dels Hostalets és la que concentra la major part del poblament del terme i és ella mateixa que ha fet passar el municipi de 642 habitants el 1897 a 3.166 el 1986. Així mateix hi radiquen les modernes indústries.
 Els Hostalets es troba estratègicament situada al capdamunt de l’antiga pujada de Pujolríc, coneguda mes tard com a pujada de Sant Antoni, a causa de la capella i l'hospital de Sant Antoni que hi havia en el punt de contacte entre el municipi de Seva i el de Centelles. Els carreters i traginers que anaven de Barcelona o del Vallès cap a Vic, després de la forta pujada, devien tenir la necessitat o la temptació de fer una parada i un glopet i per això es van erigir al lloc esmentat, a principis del segle XVI i potser abans i tot, un o dos petits hostals, ja que la documentació anomena sempre aquell lloc Els Hostalets, en plural. Aquí també, com hem dit abans, es bifurcava el comí històric de Vic a Barcelona: el camí mes antic la primitiva via romana, anomenat en alguns documents camí de torre llebreta, de Taradell o de L’Hostal dels Frares, seguia en direcció Vic pel carrer del Sol i de la Cogullada, i després pel fons de la Plana, molt paral•lel a l’actual via del ferrocarril; mentre que el camí ral, creat o oficialitzat a partir de finals del segle XIII sortia de Vic pel carrer de Sant Pere i pel pont del Remei, continuava cap a Malla i Tona i es decantava, passat per Can Moianès, vers la Torre Mirona i el carrer Major, fins a coincidir amb l’anterior a la Casanova de Puig-xoriguer.
 Els Hostalets es varen alçar, per tant, estratègicament, al capdamunt duna forta pujada hi ha la bifurcació entre el camí de Cerdanya, que era a la vegada una important carrerada, i el ral més transitat de la comarca, vertadera clau d'entrada a la Plana de Vic.

El municipi de Balenyà i el seu nucli urbà, es comunica per I'autovía C-17 / N-152, per la carretera comarcal N-1411C i per la línia fèrria Barcelona-Puigcerdá.

 

 

Mostra a Google Maps