Back To Top

La construcció de la Capella

 Hostalets tenia, per tant, vida pròpia i un bon cens d'habitants, els quals, per complir amb els seus deures religiosos, havien d’anar, a l´antiga parròquia de Sant Fruitós, situada a mes de 25 minuts de bon caminar vers el ponent de la població. Això ve fer que alguns veïns, acomboiats pel mestre i vicari Mn. Josep Baulenas, que cada dia havia d'anar de la vella parròquia de la població per fer classe, comencessin a llançar la idea d'erigir una capella a la població, la qual cosa els facilitaria, sobretot a la gent gran, complir fàcilment amb els seus deures religiosos.

La població dels Hostalets va prendre un notable ritme de creixença a partir del 1920, ja que el municipi (en realitat tota la creixença es feia a la població) va passar de 854 habitants l'any 1920 a 1250 el 1936 i 1217 el 1940. Això explica que el 1921 el vicari mestre sol•licités permís per binar o celebrar dues misses cada diumenge i els dies festius a l'església de Sant Josep dels Hostalets.

El 1928 es va reconèixer al sacerdot dels Hostalets la categoria de vicari, ja que l'Estat i l'església la condició de vicaria, be que encara amb l´obligació de batejar-se i rebre els sagraments cabdals a l'antiga església de Sant Fruitós. El mateix any el capella vicari, Mn. Pere Fargas, va sol•licitar, el dia 4 d´octubre, permís per adquirir un solar de 378 m2 al costal de l'església per ampliar-la. Els esdeveniments polítics i la guerra civil que va malmetre els objectes de culte i perseguir la religió varen paralitzar les millores previstes. Fou acabada la guerra civil, amb el retorn de la llibertat religiosa, quan en pocs anys es va culminar la vella aspiració de la gent de la població.. L'any 1941 es varen concedir fonts baptismals a l'església dels Hostalets, i el rector Mn. Pau Comellas i Escriu, que residia a L´Ajuda, va demanar, ell personalment al bisbat, plenes facultats per administrar tota classe de sacraments, inclosos els baptismes i les primeres comunions als Hostalets, així com àmplia llicencia per predicar, fer el catecisme, les exèquies i funerals, la qual cosa li fou concedida al 11 de febrer de 1942.

Era aleshores vicari dels Hostalets Mn. Agustí Verdaguer i Bruch, que tot seguit va entrar en conflicte amb Mn. Pau Comellas, el qual va demanar deixar la parròquia el 1942. Mn. Agustí actuava amb plena independència, com ho indica la inscripció de la campana de 176 quilograms que va batejar el 1942 i en la qual va fer gravar: COADJUTORE AGUSTINO VERDAGUER BALANIANI SANCTI JOSEPH ECCLESIAE DICATA FUIT ANNO MCMXLII. La campana diu també que fou feta a Pamplona per Vidal Erice.

El 1943 el rector Mn. Josep Romeu va intentar calmar els intents secessionistes de la Gent dels Hostalets, però aquest, amb Mn. Agustí, feien reunions i temptejo a Vic per obtenir una tinença o ajuda parroquial autònoma de Sant Fruitós o de l’Ajuda i pretenien, fins i tot, fer una parròquia independent. Contra aquests propòsits Mn. Josep Romeu el 1946 va adreçar un memorial a Vic demanant que això no es dugués a terme a causa de la poca distancia entre les dues esglésies i perquè tota la parròquia només tenia 1.027 animes.  

EL POBLE DELS HOSTALETS VOL UNA CAPELLA

D'acord amb tot el que abans s'ha exposat, el poble dels Hostalets a finals del segle XVII tenia quatre o cinc famílies i a final del segle XVIII en tenia com a mínim una setantena, xifra que va pujar fins a mitjan del segle XIX a prop d'un centenar, per estancar-se després i iniciar una lenta davallada.

La falta d'estadístiques fiables fa que ens moguem en un terreny poc segur en voler precisar els censos, bé que és vàlid l'ordre general de creixença. Això s'il·lustra molt bé amb les dades que recollim a continuació.

Així llegim en el famós «Diccionario Geogràfico-estadístico...» dirigit per Pasqual Madoz, que més d'un cop hem citat i que es va començar a imprimir el 1845: «EI pueblo, al que dan los naturales el nombre de Hostalets, forma una calle con 70 casas de mediana apariencia y la mayor parte con huertecitos». Després referint-se al terme general de Balenyà continua: «Otras 30 se encuentran esparcidas, de las cuales 8 son de propietarios y las demàs pertenecen a colonos» i al capdavall de l'article que dedica a Balenyà diu que tot el terme té 93 vecinos y 654 almas. Madoz o els seus corresponsals feien servir habitualment l'estadística de l'any 1842 i si atenem que el mot veïns equival a cap de casa, vol dir que de les 100 cases que ell dóna en xifres arrodonides per al seu terme municipal, que incloïa per tant I'Aguilar, però excloïa el sector de Vall·llosera i Sant Mamet i les cases de la Cogullada i part llevantina del Carrer del Sol que eren del terme de Seva, tenia només 93 famílies.

Una altra estadística del 1854. que es guarda a L'Arxiu de la Secretaria del bisbat de Vic, sota el títol «Estado de las parroquias del obispado, sus anejas, cofradias, almas o parroquianos del Obispado: 1854», diu de Balenyà, segons informació donada pel seu rector Dr. Pere Arbós. «La parròquia de San Fructuoso de Balenyà es de 2' ascenso, vereda 4, provincià de Barcelona, con 997 almas, con 180 casas, de las que 152 en la parròquia y 28 en la aneja que es Collsuspina. De la matriz hay 81 casas reunidas y 71 diseminadas en el radio de una hora».

Aquí cal tenir present que s'hi inclouen les cases del Carrer de la Cogullada, del carrer del Sol i de Sant Mamet, que tots eren parroquians de Balenyà, com es comprova amb els llibres sagramentals de la rectoria dels Hostalets que comencen el 1655.

La diferència entre les 70 i les 81 cases que veiem entre 1842 i 1854 al poble dels Hostalets, podria per tant venir de la inclusió de les del sector de Seva, que no s'integraria a Balenyà o als Hostalets, des del punt de vista municipal, fins cl 1936.

De totes maneres desconcerta el fet que l'any 1855, amb motiu d'iniciar-se el Plan parroquial o de reforma i creació de noves parròquies, propiciat pel concordat de 1851, el mateix rector Dr. Arbós va enviar a la Secretaria del bisbat de Vic. amb data de 27 d'abril de 1855 una relació en la que assenyala al poble dels Hostalets 116 veïns o famílies repartits així: Hostalets. Arrebalde baix. vehins 25, Carrer Major 35, Carrer nou 5, Carrer de les Fontetas*), Carrer del Sol 16, Carrer del Serrat 9. i Carm de la C'ogullada 17».

Si prenem l'estadística municipal del 1857, aquesta del tot fiable, dóna per al municipi de Balenyà (inclòs 1.'Aguilar i exclòs el sector de Seva abans detallat). el total de 828 habitants i el 1887 el de 667 habitants, la qual cosa confirma el despoblament abans esmentat, sensible sobretot a les cases de pagès Si per la mateixa època fem servir Ies estadístiques de la parròquia trobem que el 1855 el rector Arbós, diu que té un total de 997 feligresos dels quals 133 són al sector de Collsuspina i 864 a la resta de la parròquia de Balenyà, el llibret de Compliment Pasqual de 1885, en el qual falten els menors de 7 anys. diu que la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà té 706 ànimes repartides així: 342 a pagès, 299 al poble dels Hostalets i 65 al carrer de la Cogullada.

Servint-nos del Llibre Sagramental de Baptismes de 1807 al 1851, dels 65 caps de casa que allà hem consignat vivint el 1855 n'hem trobat 31 amb l'ofici de bracers o simples jornalers (d'ells 5 residint al Carrer de la Cogullada, que l'escrivà de l'època diu sempre Gugullada); els restants es reparteixen en.tre 7 que tenen l'ofici de teixidor (en Pere Casanovas, dit Tusell, diu que és teixidor de lli i en Josep Raurell teixidor de llana, els restants no diu què teixeixen; d'en Josep Serra no diu l'ofici però que viu a Can Teixidor de la Creu), 5 són corders o que feien cordes, 3 fusters (en Jacint Verdaguer, Segimon Grau i Joan Mas i Montanyà), 3 cistellers, 2 traginers, 2 sastres, 2 teulers, 3 mestres de cases (Joan Mas i Verdaguer, Josep Barnils i Pau Trasserra), 1 ferrer (Josep Vilar i Batlló), 2 moliners, 2 espardenyers, un sahaté i un hostaler i pagès (Josep Toll).

Tot això indica per tant que era un poble de gent menestral i molts d'ells gent d'ofici.

Llegir més