Back To Top

El municipi

 

El municipi de Balenyà es un terme de 17 km2 i té, per tant, una extensió un xic inferior a la mitjana comarcal, que es d'uns 25 km2 per municipi. S’estén pel sector meridional de la plana de Vic o de la capçalera del riu Congost, i aboca les seves aigües a la mediterrània a través del riu Besòs. Com molts municipis del sector ponentí de la Plana, la seva demarcació s'enfila a la serralada de Ponent, coneguda aquí com la serra del Puigsagordi, del Castellar, del Roc de la Guàrdia o de Collsuspina, en general, i la travessa formant un gran apèndix en el seu extrem SW. Per on s´'estén la moderna parcel·lació o urbanització del Puigsagordi, que baixa fins a Santa Maria Savall o al peu de Sauvanegra, al límit amb Castellcir i Centelles, prop del lloc on es reuneixen els torrents que fan de capçalera a la riera de Tenes, també tributària del Besos. A l’extrem NE, entre la via del ferrocarril de Barcelona a Ripoll o Puigcerdà, s’estén un apèndix de forma sensiblement trapezial que fa arribar el terme dels Hostalets fins a frec del nucli de la població de Tona, a tocar les conegudes Quatre Carreteres i que termeneja també amb Malla i el Brull. Aquest sector ha tingut un notable protagonisme modern gràcies al fet d’incloure una part de la població formada entorn de l'estació de Balenyà. El límit nord d'aquest apèndix és la petita serralada que fa partió d'aigües entre el Ter i el Besos i està format per una fèrtil vall. rica d'aigua, que aboca els seus escorrims al petit riu o torrent que baixa vers Vall- Llosera, d'on rep el nom amb què és més conegut. El límit de llevant d'aquest sector és l'antic camí ral de Cerdanya, que passa més o menys paral·lel a la via del ferrocarril i que va ésser modificat el 1936 amb la concessió a Balenyà o als Hostalets del sector del Carrer de la Cogullada i el carrer del Sol, abans pertanyent a Seva.  El centre del municipi, de forma sensiblement quadrada, el formen el pla de camps i masos que té com a eix la carretera N-l 52 de Barcelona a Puigcerdà i que acaba o comença per la part S. al poble dels Hostalets, i més a ponent la vall o fondalada travessada pel torrent o riu dit del Congost o de l'Illa i fins conegut amb altres noms sectorials, entorn del qual es troben les restes de l'antic casal de Balenyà. la parròquia originària de Sant Fruitós i alguns dels masos més antics i tradicionals del terme. És aquest el sector més propici per a l'agricultura, junt amb els plans que envolten la riera del Congost. Per la gran extensió de la seva planura s'hi va construir un aeròdrom de guerra entre els anys 1936 i 1939..

El municipi de Balenyà es un terme de 17 km2 i té, per tant, una extensió un xic inferior a la mitjana comarcal, que es d'uns 25 km2 per municipi. S’estén pel sector meridional de la plana de Vic o de la capçalera del riu Congost, i aboca les seves aigües a la mediterrània a través del riu Besòs. Com molts municipis del sector ponentí de la Plana, la seva demarcació s'enfila a la serralada de Ponent, coneguda aquí com la serra del Puigsagordi, del Castellar, del Roc de la Guàrdia o de Collsuspina, en general, i la travessa formant un gran apèndix en el seu extrem SW. Per on s´'estén la moderna parcel·lació o urbanització del Puigsagordi, que baixa fins a Santa Maria Savall o al peu de Sauvanegra, al límit amb Castellcir i Centelles, prop del lloc on es reuneixen els torrents que fan de capçalera a la riera de Tenes, també tributària del Besos. A l’extrem NE, entre la via del ferrocarril de Barcelona a Ripoll o Puigcerdà, s’estén un apèndix de forma sensiblement trapezial que fa arribar el terme dels Hostalets fins a frec del nucli de la població de Tona, a tocar les conegudes Quatre Carreteres i que termeneja també amb Malla i el Brull. Aquest sector ha tingut un notable protagonisme modern gràcies al fet d’incloure una part de la població formada entorn de l'estació de Balenyà. El límit nord d'aquest apèndix és la petita serralada que fa partió d'aigües entre el Ter i el Besos i està format per una fèrtil vall. rica d'aigua, que aboca els seus escorrims al petit riu o torrent que baixa vers Vall- Llosera, d'on rep el nom amb què és més conegut. El límit de llevant d'aquest sector és l'antic camí ral de Cerdanya, que passa més o menys paral·lel a la via del ferrocarril i que va ésser modificat el 1936 amb la concessió a Balenyà o als Hostalets del sector del Carrer de la Cogullada i el carrer del Sol, abans pertanyent a Seva. El centre del municipi, de forma sensiblement quadrada, el formen el pla de camps i masos que té com a eix la carretera N-l 52 de Barcelona a Puigcerdà i que acaba o comença per la part S. al poble dels Hostalets, i més a ponent la vall o fondalada travessada pel torrent o riu dit del Congost o de l'Illa i fins conegut amb altres noms sectorials, entorn del qual es troben les restes de l'antic casal de Balenyà. la parròquia originària de Sant Fruitós i alguns dels masos més antics i tradicionals del terme. És aquest el sector més propici per a l'agricultura, junt amb els plans que envolten la riera del Congost. Per la gran extensió de la seva planura s'hi va construir un aeròdrom de guerra entre els anys 1936 i 1939..

Escut

Escut caironat partit: 1r. de gules, una banda d'or carregada d'un cap d'àguila de sable; 2n. losanjat d'or i de gules. Per timbre una corona mural de poble. Història: Va ser aprovat el 12 de maig del 1983. Blasonament. Un blasonament és una descripció d'un escut. De fet, és la part que es manté invariable i s’hereta, no pas la imatge en si, que pot variar en funció de l'artista. La primera partició amb el cap d'àguila són les armes dels Balenyà, senyors de la "domus" de Balenyà, una casa fortificada que estava sota la jurisdicció dels Centelles, representats a la segona partició per les seves armes, el losanjat d'or i de gules. Gules és en nom heràldic del color vermell. Per tradició no es pot juxtaposar amb l'atzur ni el sinople La tonalitat que la Societat Catalana d'Heràldica recomana segons la codificació pedane és Super Warm Red U. El 1683, Silvestre da Pietrasanta va estipular que el color de gules havia de representar-se amb línies verticals quan no fos possible fer ús de colors. El sable és el color negre heràldic. És considerat un color neutre, de manera que es pot juxtaposar amb altres colors. La Societat Catalana d'Heràldica recomana fer ús del to de negre Extra Black U en la codificació pantone. En els gravats es representa mitjançant ratlles verticals i horitzontals creuades En Heràldica, un Timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població. En l'heràldica cívica es coronen els escuts amb corones de poble, vila, ciutat, comarca, i vegueria o província. En l'heràldica nobiliària, en canvi les corones són de baró, vescomte, comte, marquès, duc, príncep i rei. Hi ha poblacions que llueixen per timbre corones nobiliàries depenent del grau del noble que hi fos sobirà. Hi ha d'altres timbres, a part de corones. L'escut del Regne de València, per exemple, llueix l'Elm del rei Jaume I.

Bandera

Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, groga, amb el cap negre de l'àguila de l'escut, d'altura 2/7 de la del drap, al centre del 1r terç vertical, i amb tres rengles horitzontals, cadascun de sis losanges vermells juxtaposats, que toquen les vores superior, inferior i de vol als altres dos terços del drap. Història: Va ser publicat en el DOGC el 23 de setembre de 1999.

Edifici de la Pista

Edifici de la Pista L’Edifici de la Pista és la seu de l’Ajuntament de Balenyà. El seu nom prové d’un antic edifici que se situava just en aquest mateix emplaçament (carrer Pista, 2), que havia estat un complex lúdic i esportiu, i que entre els seus equipaments comptava amb una pista de patinatge on, a partir del 1951, es van desenvolupar competicions d’hoquei sobre patins i patinatge artístic, que van ser pioneres a la comarca d’Osona. El nou edifici, premi FAD d’Arquitectura El nou edifici és obra dels arquitectes Enric Miralles & Carme Pinós, i va rebre el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1994. Enric Miralles i Moya (Barcelona, 1955-Sant Feliu de Codines, 2000 ) és un dels arquitectes catalans que ha tingut un major reconeixement internacional. Una de les seves obres més emblemàtiques és el Parlament d’Escòcia (1998-2002), a Edimburg. Entre les obres més recent i properes es destaca la reforma del Mercat de Santa Caterina (1997-2001) i l’edifici de la seu central de Gas Natural (1999-2006). Carme Pinós i Desplat (Barcelona, 1954) és arquitecte i professora universitària. Va iniciar la seva activitat professional l'any 1982 al costat d'Enric Miralles, amb el qual es casà, col•laborant amb ell en la realització de diverses obres i aconseguint el Premi FAD en dues ocasions. L’edifici de l’Ajuntament de Balenyà és una de les seves obres més destacades.

  • > Per a més informació