- Back To Top

Benvinguts

 Em complau saludar-te des d'aquí, des del portal d'Internet Balenyà els Hostalets. Tens al teu abast una eina de comunicació actual; Aquest instrument, la potencialitat del qual depèn de tu en bona part, només pot oferir-te informació global en diferents espais de la vostra web que desitgem que sigui d'interès. Us convido a recórrer tots els racons d'aquest punt de trobada. Que sigui de tots i per a tots. Aquest web, no es volia denominar amb qualsevol apel·latiu usual que evoqui paraules que pugui ser confosa amb alguna associació o partit polític o plataforma existent. Queda clar el web: Balenyà els Hostalets no pretén ser cap partit polític, ni tan sols una associació nova. El web: Balenyà els Hostalets no venem res, únicament proporcionem informació, sense cap afany de lucrar.

El municipi

El municipi s’estén per la capçalera de riu Congost (afluent del Besòs), i s’enfila cap a la serralada de Ponent o del Puigsagordi i cap al nordest fins a tocar el restaurant les 4 carreteres. Els Hostalets, nom amb què es coneix popularment, es va crear en un lloc estratègic, al capdamunt de l’antiga pujada de Pujolric o de Sant Antoni. Allà trobem la bifurcació del camí de la Cerdanya i el camí ral.Tots dos eren molt transitats per carreters i traginers. A mitjans segle XVI s’hi va construir un hostal, molt concorregut per la seva situació, que va donar lloc a l’actual municipi, al costat de l’església de Sant Antoni i d’un hospital. Les primeres notícies de la vila daten del 1551. Amb el temps, s’hi varen establir el ferrer, el fuster, etc. Però va ser l’any 1920 quan Hostalets de Balenyà va passar de 854 habitants fins a 1.217 el 1940. En l’actualitat, la vila té un comerç ben assentat i en expansió. El polígon, amb indústries vàries, com ara fusteries, càrnies i d’embotits, dóna feina a molts habitants del municipi i de la comarca.

Llegir més

Els Hostalets de Balenyà

El municipi de Balenyà i el seu nucli urbà, es comunica per I'autovía C-17 / N-152, per la carretera comarcal N-1411C i per la línia fèrria Barcelona-Puigcerdá.

Mapa

Patrimoni històric

 Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda Situat als afores de Balenyà, el Santuari de la Verge de l’Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l’església ja devia estar edificada a finals del segle IX, quan es va restaurar la diòcesi de Vic, després de la reconquesta portada a terme per Guifré el Pilós. Probablement es va començar a construir a partir de l’inici del segle VI i es va consagrar l’any 1083. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (segle XII) o Verge de la Bona Sort (segle XVII). El nom actual prové del segle XVIII, quan la població demanava a la Verge protecció vers les epidèmies de pesta. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, del gòtic en el pis de les campanes, i del barroc o del modernisme, en les pintures que decoren l’altar major. Aquesta barreja d’estils és deguda al fet que l’església s’ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l’antiga imatge destruïda pels francesos. Actualment, al santuari s’hi diu missa setmanalment i és frequent trobar-hi feligresos de visita.

Creu del terme de Balenyà Creu de terme barroca de finals del segle XVII situada a l’entrada frontal de l’antiga sagrera de Sant Fructuós de Balenyà. És una creu de dues parts, injectada en plom i subjectada al màstil amb una ànima de ferro (ara d’alumini). Aquest tipus d’injeccions són similars a les de construccions romanes. Restaurada recentment, la seva peça superior està coronada per un Crist i una verge a banda i banda. La verge va poder ser restaurada completament però el Crist es va haver de deixar sense cames. Aquesta creu va reemplaçar-ne una d’anterior i es va crear al mateix temps que els ornaments de la portalada de l’església. Construïda el 22 de maig de 1695 segons la inscripció del màstil, durant la Guerra Civil es va tirar a terra mitjançant la força d’animals de tir i va caure per la part del Crist.

Llegir més

Roc de la Guàrdia o Roc Gros

 Turó de 891 metres d'altura, i la muntanya emblemàtica d'Hostalets de Balenyà, a la comarca d'Osona.[3] Aquest turó s'eleva a més d'un quilòmetre i mig a l'oest del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes tant dels pobles de Balenyà i Centelles com del Tagamanent i del Matagalls; i el segon, que encara abasta més paisatge. Des d'aquest darrer podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet, els Prepirineus, els Pirineus i fins i tot, si es té sort i la típica boira no ens ennuvola la vista, es pot arribar a veure les puntes del Canigó i del Puigmal. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte a la posició de l'observador. Arribar a dalt el Roc Gros es converteix en una bonica excursió pels boscos de roure i pi típics de la zona. Al Roc també es pot practicar l'escalada i disposa de nombrosos senders per anar cap a Tona, Puigsagordi, Centelles... És un dels punts més apreciats pels habitants de Balenyà. Per la "festa" del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els hostaletencs hi van a portar el tradicional pessebre, en un acte que s'engloba dins la Festa Major d'hivern i que és organitzat anualment pel Centre Excursionista de Balenyà. El Roc Gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017m) i el Puigsagordi (984m), els tres pics insígnies de la serra de Fontderola.

Rutes senderisme

Patrimoni natural

Principals valors ambientals del medi natural

Els plans de l’Ajuda són l’indret on hi ha més biodiversitat del municipi. Hi podem trobar els valuosos boscos illa de pi pinyer (Pinus pinea) on nidifica el mussol banyut (Asio otus) i el tudó (Columba palumbus). Podem veure els fenassars (herbassars) molt ben conservats en aquest indret, on hi ha el lludrió llistat (Chalcides striatus), una espècie que en tota la comarca d’Osona només s’ha trobat aquí. A la mateixa església de l’Ajuda i als voltants podem veure l’òliba (Tyto alba), companya i aliada dels pagesos. Una parella d’òlibes es mengen més de 2500 ratolins i talpons cada any, cosa que és un benefici directe per a l’agricultura. En els indrets més rocallosos i acinglerats podem veure, si ens hi fixem molt, el ballester (Tachymarptis melba) i el duc (Bubo bubo), espècies protegides i escasses a tot Catalunya.

La Sauva Negra

El bosc de la Sauva Negra és considerat un espai natural protegit i disposa de 110 hectàrees d’una gran bellesa, 2,62 de les quals són de Balenyà. A migdia del Puigsagordi s’estén un llarg serrat que va carenejant fins al Morro de Porc, un sector coronat per una curta cinglera abalconada sobre els primers pendissos de la Garga. Es creu que els primers homes prehistòrics d’Osona es van establir en aquesta zona on, actualment, es poden trobar diversos dòlmens.

Informació relacionada