Back To Top

La prehistoria i els primers temps històrics

Una part del terme històric de Balenyà es d'Osona i una altra part, de l'antiga baronia i després comtat de Centelles; (Va ser fundada en el segle IX amb el títol de Santa Coloma de Pujolric, va canviar mes tarda pel de Santa Coloma de Vinyoles. En el segle XIII vam trobar ja la Baronia de Centelles, localitzada en el castell de Sant Martí. A l'acabar l'Edat Mitjana els barons van abandonar el castell, i es van instal•lar en la població, raó per la qual es va canviar el nom pel de Santa Coloma de Centelles. És llavors quan es va convertir en Comtat. La població es va estendre fora de les muralles. Es va constituir el centre del comtat i es va reunir en ell un Consell General o Baronia. Formaven el Consell les parròquies de Balenyà, Bertí, Sant Martí i Valldeneu ) això vol dir que les dades prehistòriques que hom fa servir per documentar o provar el primer assentament de l'home a Osona o al sector meridional de la plana de Vic serveixen també per provar que l’home residia pels volts de Balenyà. Sembla que l'home prehistòric, per motius de defensa i segurament per la vida poc sedentària que feia inicialment, preferia les muntanyes a les valls. Això explica que la majoria de troballes de testimonis prehistòrics es facin a les altures que emmarquen el Congost: ais vessants del Montseny, per la banda de llevant, o a la serralada que separa la plana de Vic del Moianès, per la banda de ponent. Coneixem un seguit de dolmens i de jaciments des del peu del Tagamanent al Turó Gros del Brull, passant pels dolmens de Serra de L'Arca, Pla del Boix i Cruïlles, entre el Brull i Aiguafreda i, al vessant oposat, els del Can del Duc, la Tomba de l'Ollic, la Caixa del Moro, la Griutera i el de Mirambell, aquest tres darrers al terme municipal de Balenyà, Tots aquests dolmens se situen en el període del calcolític o final de l’època neolítica, entre el 2500 i el 1800 abans de Crits, o sigui, de 4500 a 3800 anys de distancia de nosaltres.

Caixa del Moro

El dolmen o tomba de grans lloses anomenat la Caixa del Moro es troba prop del cingle que marca la plataforma que corona el puigsagordi, de cara a Centelles, però dins del terme de Balenyà. Ara està gairebé destruït i abandonat amb les pedres remogudes i alguna d'estimbada. Fou excavat el 1928 i els ossos, un tros de sílex, dues rodelles de collaret i les peces de trosses ceràmica foren portats al Museu Episcopal de Vic. No gens lluny de l'anterior, dintre d’una espessa clapa de vegetació que fa difícil trobar-ne les restes, hi ha el de la Griutera, que també fou excavat l'any 1928; el seu material (ceràmica i tres rodelles o peces d'os) es troba també al mateix Museu. El tercer dolmen del terme de Balenyà es l’anomena’t de Mirambell, ja que es troba dintre de la propietat d'aquest antic mas: és al davant d’una antiga bassa, al lloc conegut pel Serrat de la Bassa, prop d'una casa de la urbanització del puigsagordi i va ésser excavat vers el 1958; s’hi trobaren només ossos i restes de ceràmica.

 

 

 

 

 

També és conegut de temps el dolmen o cista de l'Espina, dins del que fou antic terme parroquial de Balenyà, excavat els dies 5 i 6 d'agost de 1920, per la Secció d'Exploracions o Colla de Gurb del Centre Excursionista de Vic, i una balma o abric, excavat fa uns 12 anys per uns veïns de Collsuspina, també prop del mas Espina, on aparegueren alguns materials de l'Edat del Bronze.

De la gent que vivia en els temps que anomenem prehistòrics en coneixem, per tant. només les tombes i algun escàs habitatge en CONCS, com la Balma d'Espluga a Sant Quirze Safaja, a l'extrem meridional de l'antiga baronia de Centelles, les del Toll les Teixoneres i l'abric o Espluga del Gai. en terme de Moià, però ben properes al terme parroquial històric de Balenyà, o la Cova de Eonts Calents i la Bauma de l’hort del Paleta, aquesta sota mateix de la població de Collsuspina, on han aparegut, en excavacions superficials, restes que van del Neolític a l'Edat del Bronze.
 
 Aquestes troballes es fan més rares al centre de la plana o sector central del terme, però això no vol dir que el seu terreny no fos habitat. El continuat conreu i utilització de la terra n'ha fet. certament, desaparèixer la majoria de testimonis, però que aquests existiren ho indica la troballa feta a prop de la bòbila Baucells, dintre del municipi de Balenyà, fa més d'una vintena d'anys. Allà vivia, entorn de l'any 2400 abans de Crist, un grup de gent que enterrava els morts en fosses excavades a sota del terra, que feia servir petxines marines com a ornamentació, ganivets de sílex i destrals de pedra com a eines, i també altres destrals més petites, d'ofita com a amulets. Tot aquest material, trobat ocasionalment en extreure terrè per a la bòbila, és un museu local de Tona.
 
 El conjunt de les troballes fetes a Balenyà i al seu redós ens testifiquen que els nostres avantpassats de la prehistòria eren molt pobres i per això el seu aixovar funerari es reduïa a algun collaret, a algunes armes d'ús normal o simplement votives de sílex o d'ofita i a algun atuell que anava ple de menjar per acompanyar-los en el seu camí cap al més enllà.
 En èpoques més acostades a nosaltres, el territori de Balenyà va pertànyer a la tribu dels ibers o ausetans, probablement els mateixos homes de les èpoques prehistòriques més organitzats i més civilitzats gràcies al contacte amb els pobles mercaders i colonitzadors, com ara els fenicis o cartaginesos i els grecs. Al territori de la Plana de Vic hi ha nombrosos poblats ibèrics i al Vallès també. Sembla que pertany a aquesta època la ceràmica apareguda al Castellar o Puig Castellar, a prop d’inici de la urbanització del Puigsagordi. que és el cim rocós coronat per una moderna creu. vers Collsuspina, però dins del terme de Balenyà, on les màquines que obrien els vials de la urbanització esmentada varen remoure terres on es va trobar molta ceràmica d'època ibèrica, una part de la qual es troba dipositada al Museu Episcopal de Vic. El nom de Puig Castellar és sempre simptomàtic de ruïnes antigues i de vells poblats ibèrics.
 
 A Tona i el Brull, especialment, hi ha constància de l'existència d'habitatges ibèrics al Puig del Castell, al Puig Castellar, situat aquest a un quilòmetre escàs vers llevant de l'església i castell del Brull i, sobretot, al Montgròs, la gran muralla i defensa bastida pels ibèrics sobre l.'Afrau de Montanyà, que s'està excavant i restaurant en els nostres dies. Tot això indica que el redós del terme de Balenyà era poblat entre els segles V i el II abans de Crist.
 

Llegir més